15 d'octubre. Dia de la Dona Rural.

MANIFEST

Hui, en el Dia Internacional de la Dona Rural, visibilitzem nostra realitat al territori, sense equilibri poblacional ni social, que ens deixa desemparades no solament davant les cures, sinó davant la gestió de qualsevol tipus de violència.

És necessari que el conjunt de la societat espanyola siga conscient d'aquest escenari emmarcant-ho en la totalitat del nostre país, i entenent la falta total de serveis que tenen la immensa majoria de les poblacions. El desequilibri territorial és un problema que no existeix en l'imaginari col·lectiu, més enllà de la idea romàntica i quasi literària de la despoblació.

A Espanya existeixen 8.124 municipis.

El 49 % té menys de 500 habitants i representa la meitat del territori.

El 74 % dels municipis té menys d'1.000 habitants.

El 96 % té menys de 5.000 habitants.

En tots ells vivim dones en total desemparament institucional i que som exemple de resiliència i resistència en relació a la conservació del nostre món rural.

Nosaltres assumim la càrrega de les cures, la falta de serveis mèdics, farmàcies, cobertura telefònica, transport públic o accés a qualsevol activitat complementària en formació infantil o d'adults més enllà de l'obligatòria, desplaçant-nos per carreteres secundàries, en condicions climàtiques adverses gran part de l'any.

Xicotetes associacions, regidories sense remuneració alguna i grups culturals i de defensa del territori, on les dones exercim un paper indispensable, solen ser les encarregades d'ocupar-se de forma voluntària del teixit cultural, social i polític en poblacions envellides i masculinitzades.

La situació de les dones rurals és particularment sagnant en els casos de violència masclista, en els quals quedem totalment desprotegides enfront del maltractador a causa de la inexistència de seguretat ciutadana i serveis socials.

En el 96% dels municipis espanyols no hi ha policia local o té un horari limitat sense servei de guàrdia. Els serveis municipals estan només disponibles algunes hores al dia i els serveis socials i metges són itinerants.

El desequilibri territorial es transforma en desigualtat asfixiant sobre les dones i en tota classe de barreres a les oportunitats, que ens espenten a marxar-nos. L'èxode rural és, sobretot, un èxode femení.

Les dones rurals som diverses, també en la nostra orientació i identitat sexual. Dins d'aquesta diversitat, ens enfrontem al desequilibri, cadascuna en el nostre àmbit.

Quan parlem de serveis socials, cures, violències masclistes, sostre de cristall, oportunitats o polítiques públiques, estem enfocant els problemes de només el 4% del territori. L'altre 96% per cent queda desemparat i desenfocat en el plantejament global i “urbà” de la desigualtat.

El suport institucional i les cures compartides són essencials perquè les dones rurals impulsem projectes productius i culturals i entrem en espais de responsabilitat i de decisió.

La connexió és imprescindible, com tota forma de comunicació, i els protocols sobre violència masclista, LGTBIfòbia, formació ciutadana i funcionarial sobre feminismes, han de revisar-se i adaptar-se a la realitat del món rural. A la realitat d'aqueix 96% de municipis espanyols.

És la resiliència i la resistència del conjunt de les dones el que manté vius els pobles, cada vegada amb més dificultat.

És indispensable donar-nos suport des de les institucions, atacant de front aquest desequilibri territorial, per a poder construir un país igualitari, estable i amb futur.